Cuadernos de bitácora

....................... 

Vét aquí una de les sorpreses més boniques que dóna la navegació: diumenge passat, 14 de juny, tornàvem en una plàcida i relaxant navegació des del port d'Arenys de Mar, costejant. De cop i volta, vam alvirar molt a prop del nostre vaixell una bona colla de dofins. La sorpresa, ja ho hem dit, va ser molt agradable. Ningú s'esperava un espectacle així aquí mateix, al maresme. Tota la tripulació es va posar alerta. Les aletes apareixien per aquí, ara per allà, i els dofins ens saludaven amb aquell moviment tant elegant sortint i entrant a l'aigua.

Els vam seguir una mica mentre s'allunyaven cap a l'horitzó. Maniobrant per intentar acostar-nos. Un altre veler feia el mateix molt a la vora.

Finalment van marxar i nosaltres vam seguir el nostre rumb, amb la sensació d'haver capturat un moment màgic, un altre per a la nostra particular memòria marinera.

Finals de juny del 2008. Tornava de Sóller cap a Arenys després d'haver-hi desembarcat la familia per a passar-hi l'estiu, coses de la feina, ells cap allà i jo cap aquí.

Vaig fent, en solitari. Brisa suau de garbí, llebeig com en diuen a Ses Illes, gènova i major desplegades. Es fa llarg. Ja entrada la tarda decideixo baixar a berenar una mica i a fer-me un cafè, abans però recullo gènova, engego motor i poso el pilot.

Ah!, que bona l'olor a cafè. Entre glop i glop, comprovo sentina, faig ullada al radar a tres, sis, dotze milles, visualitzo alguns ecos..., res preocupant però tot i així els dibuixo a la rosa per entretenir-me. Escolto el motor - peta bé - penso.  De fons noto com si a través del casc es filtressin uns sons llargs i suaus, en tandes de dos o tres de diferents tons. Jo vaig fent la meva, mig endormiscat..., al cap d'avall una remor més de les mil que estic escoltant.

De cop i volta reacciono: - això no és mecànic! - em dic a mí mateix. L'adrenalina es dispara, el cor se'm posa a cent, deixo el cafè a la pica d'una revolada, pujo les escales i d'un bot em planto a la banyera. Faig una ullada ràpida, res..., salto a popa, m'agafo a l'estai, miro, res de res...

La situació em descol.loca: - no eren mecànics, no eren mecànics aquests xiscles! - . Deixo motor al ralentí, poso proa al vent, baixo la major i deixo perdre arrencada. M'espero...., res.

  Aprendre a navegar ens ha aportat moltes satisfaccions - una altra forma de conéixer el mar, aprendre coses noves...- però una de les més gratificants és, sens dubte, que ens permet enriquir les nostres relacions d'amistat amb experiències inoblidables. El mar uneix, fa còmplices, sobretot si hi ha una bona predisposició per part de tothom. I aquesta tripulació que ens vam juntar el cap de setmana del 18 i 19 d'octubre del 2008 a bord del Ferusa, un veler de 12 metres, en tenia i molta.  Dissabte va ploure, va faltar vent i un dels membres de la tripulació es va marejar de valent. Però tot i això, els ànims no van davallar en cap moment. És clar que per a la Mónica, la Pili, en Salva i en Nico, portar un veler era tota una novetat i tots estàvem engrescats amb l'aventura a més no poder.

El vaixell era llogat a l'Escala i la singladura que vam traçar passava, com no, per les illes Medes. Però les intencions de fer una capbussada en aquell paradís marí van quedar totalment descartades quan després d'amarrar-nos a una boia vam observar mirant per la borda que el vaixell era envoltat de meduses. A sobre, plovia.

Després de la maniobra de desamarrar-nos per salpar, ens va caure a l'aigua la funda del bimini. Tota la tripulació es va posar instintivament alerta, i amb una corva de Boutakoff vam recuperar la peça ràpidament.

 Vam escollir el port de Roses per fer nit. La pluja no convidava a navegar més. I el nostre tripulant marejat ja feia hores que aguantava estoicament el mal cos. Atracada exitosa, dutxa, passejada pel poble, sopar a bord i una estona de jocs de taula acompanyada del caldo més mariner, el rom, van arrodonir una jornada plena de novetats per a tots, també per als patrons.

L'endemà, diumenge, es va produir un esclat d'alegria general quan, al llevar-nos vam veure que un sol radiant assecava la coberta. Màniga curta, ulleres de sol, crema i una mar plana i transparent eren els ingredients perfectes per assaborir la joia absoluta, ja sense cap mareig a bord. Vam amarrar el vaixell en una de les boies de la Cala de Canyelles Grosses, en una maniobra en la qual va participar tota la tripulació. I allà sí: capbussada monumental amb tub, ulleres i aletes. I jocs i diversió a l'aigua, com els nens que portem a dins. Després de dinar, tota la coberta es va omplir de cossos estirats al sol, relaxats amb el balanceig suau de la nau i un fil musical totalment adient per l'ocasió.

 I just en el moment oportú, com si de cop i volta haguéssim caigut en gràcia al déu Eolo, va entrar vent. I tota la tripulació es va posar en dansa, uns al timó, governant per fer-nos a la mar, altres per hissar veles, i tots en equip per tripular la nau en una lleugera cenyida disfrutant per fi de la força i el poder de la natura, que després encara ens va regalar una magnífica posta de sol just abans d'entrar per la bocana.

Jornadas medioambientales dos pescadores de bajura de rias bajas.

Ria de corcubion.  pto.corcubion-pto.cee-pto.finisterre-----INICIACION-PERFECIONAMIENTO

Ria de camariñas. pto.camariñas-----INICIACION-PERFECIONAMIENTO

Ria de ferrol. pto.barallobre.pto.perlio---INICIACION-PERFECIONAMIENTO

Jornadas que deben recorrer el litoral español,bahias.ensenadas,sacos,

donde el propio pescador tiene conocimiento del vertedero,

basura,objetos contaminantes.

La contaminacion de sus rias es uno de los aspectos mas negativos,

junto a la desfiguracion de sus costas por las granjas acuicolas y el fuerte

incremento de los amarres deportivos.

Una de las bases economicas de la galicia costera esta en crisis,por la actuacion del

ser humano y la alteracion del ecosistema marino,contaminacion(aguas residuales y industriales)obras portuarias,regeneracion de playas,lo que redunda negativamente en la actividad de la pesca de bajura.

Sin contar con los desastres de la mareas negras. desastres ecologicos tres,de momento sigue sin tener

los medios adecuados para dicha ejecucion.

La ria de corcubion es uno de los parajes mas impactantes de la costa da morte:es una de las pocas rias

donde aun se sigue respetando el medio ambiente sin destruir su litoral tan hermoso y conservando las

artes de pesca tradicionales para asegurar la reproducion de su fauna acuatica  sin esquimar todo

su producto marino.